Passa al contingut principal

MANIFEST DE CATALUNYA EN LA MARXA PER LA DIGNITAT. MADRID 22M

MANIFEST CATALUNYA 
Ens trobem davant d’un moment absolutament límit. L’atur, la precarietat, la pobresa, la repressió i les polítiques retrògrades, entre molts altres motius, ens posicionen en un moment de màxima alerta que necessita que tots i totes ens mobilitzem per recuperar els nostres drets i revertir la situació de manera contundent.
La situació demana una resposta col•lectiva de la classe treballadora, de la ciutadania en general i de tots i cadascun dels pobles que dia rere dia veuen com els seus drets s’esvaeixen sota  governs corruptes que com el del PPSOE o el de CiU, en el nostre cas, dediquen els seus esforços a aplicar polítiques antisocials que retallen i empobreixen les nostres vides amb el fi de complaure les institucions que conformen la Troika com l’FMI, la UE i el BCE. Polítiques que es veuen condicionades per un deute  il·legítim, adquirit pels governs amb el BCE i la banca alemanya i francesa amb l’únic objectiu de salvar la banca. Els interessos d’aquest deute, suposen el desmantellament de la sanitat pública, de l’ensenyament, de la llei de dependència i de tot el conjunt de les ajudes socials.
A Catalunya, som més de 800 mil aturats, i així mateix els llocs de treball van acompanyats de la precarietat en la seva major part i no permeten sortir, en molts casos, de la pobresa, la qual creix dia a dia mentre uns pocs veuen com augmenta la seva riquesa. El 65% dels aturats han vist ja esgotades les seves prestacions socials, la qual cosa significa que aproximadament 90 mil famílies es troben ja sense cap tipus d’ingrés.
A més, les últimes reformes laborals han suposat un nou atac als treballadors i treballadores com també a les organitzacions sindicals, facilitant, encara més, els acomiadaments, i provocant més retrocessos en les conquestes socials i laborals assolides amb tants anys de lluita i patiment. Precarietat, subcontractació, disminució dels salaris… són algunes de les conseqüències més sagnants d’aquestes reformes.  D’altra banda, la violència estructural s’ha imposat als centres de treball, mitjançant la por i les represàlies i amb la voluntat d’aturar qualsevol protesta i possibilitat d’organització per part dels treballadors i treballadores.
Tot i així, resistim, i les respostes socials davant la conjuntura es succeeixen dia rere dia amb lluites de treballadors i treballadores d’empreses com Panrico sent un gran exemple i havent dut a terme la vaga més llarga dels últims anys a Catalunya; d’Alstom, de Cosmocaixa, d’HP, de TMB, de TV3; com també en els sectors públics, com la sanitat i l’ensenyament, que han donat respostes contundents davant les mesures i les lleis aplicades amb la voluntat de desmantellar un sistema públic i de qualitat, com és el cas de la Llei Wert , la qual suposa a més, un atac directe a la nostra cultura i la nostra llengua i la LEC la qual avança en la privatització de l’ensenyament i s’allunya de la seva laïcitat. La mobilització, dona fruits i ho com demostren les lluites dels treballadors i treballadores de recollida d’escombraries de Madrid i Alacant entre d’altres, la lluita veïnal de Gamonal, de la marea blanca contra la privatització dels hospitals a Madrid.
Els desallotjaments d’habitatges han continuat sense interrupció, tot i el rebuig social i els  forts moviments de solidaritat veïnal que la PAH i altres col•lectius han canalitzat i organitzat; milers de famílies continuen quedant-se al carrer mitjançant pràctiques absolutament inhumanes, fruit de la fam insaciable dels bancs i de les grans promotores immobiliàries. Així doncs, l’expropiació d’habitatges i els lloguers socials són encara un objectiu de lluita per assolir.
La situació es veu, encara més, agreujada quan les conseqüències d’aquest sistema injust, que ens maltracta i ens reprimeix, recau sobre col•lectius més vulnerabilitzats com: la dona, els infants, els joves, els immigrants o les persones grans, receptors directes del càstig que suposa aquesta crisi que a  hores d’ara tenim més que clar que és una estafa. La desigualtat, és escandalosa i intolerable, el dret de les persones a una vida digna, ha d’estar assegurat: s’ha de garantir l’habitatge, els subministraments d’aigua i energia, pensions adequades, com també una Renda Garantida que permeti cobrir com mínim les necessitats bàsiques.
El poble de Catalunya, s’ha mobilitzat en contra de les polítiques del PPSOE com també de CiU que amb el suport d’ERC, és còmplice directe impulsant i inspirant retallades en tots els sectors com també les privatitzacions dels drets socials en general.
La majoria de la població, rebutja i no se sent identificada amb un sistema que aplica mesures criminals, que defensa i deixa impunes els abusos policials, que vol aplicar lleis repressores com la llei mordassa o la contrareforma de la llei de l’avortament, la qual suposa un retrocés vergonyós i inadmissible en els drets de la dona.
El nostre poble no se sent identificat amb un sistema basat en la desigualtat, la misèria i la submissió. No se sent identificat amb uns governs que retallen drets fonamentals mentre inverteixen milers de milions en armament i en mesures repressores.
El poble català no se sent identificat amb un Estat espanyol que s’empara en una Constitució que no garanteixen l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.
La MARXA DE LA DIGNITAT vol recollir totes i cadascuna de les reivindicacions i lluites del nostre país i, per tal d’aconseguir-ho, ens plantegem articular un moviment col•lectiu i amb continuïtat que defensi amb contundència els següents objectius:
• Dir NO al pagament d’un deute il•legítim, enfrontant-nos a la banca europea (BCE, UE)
• Acabar amb l’atur, la precarietat mitjançant el repartiment del treball i la riquesa.
• Retirada immediata de totes i cadascuna de les retallades com també de les reformes laborals.
• Garantir feina, educació, sanitat, aliment, l’habitatge i les pensions dignes per a totes les persones sigui
quina sigui la seva  procedència. Així com també una renda garantida de ciutadania.
• Combatre la repressió, la impunitat i els abusos policials.
• Rebutjar les polítiques patriarcals que humilien la dona trepitjant els seus drets com el de decidir
sobre el seu propi cos. Diem NO a la contrareforma de la lli de l’avortament d’en Gallardón.
• Exigir la dimissió del govern del PP, el de CiU; els governs  fidels a la Troika. Que se’n vagin TOTS!
• Garantir l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.
 PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT PER A TOTS I TOTES!
LA LLUITA I LA MOBILITZACIÓ ACABEN DONANT EL SEU FRUIT!

Entrades populars d'aquest blog

La CCOOtorra de febrer de 2024

Ja teniu disponible la CCOOtorra de febrer de 2024 dedicada als «Temps Moderns». En aquest número hi trobareu informació sobre l'estat de l'estabilització, la Promoció Interna, els endarreriments, la RLlT, els Riscos Psicosocials, entre els següents articles: Editorial: Llums i ombres de la gestió municipal i la negociació La plantilla base no és prioritària per al govern municipal Com aprofundir en el Pla de Riscos Psicosocials? Solidaritat amb el poble palestí: aturem el genocidi! La secció de «CCOOtorreig, la CCOOtorra fa safareig» Podeu descarregar-la en el següent enllaç: La CCOOtorra de febrer de 2024

La CCOOtorra número extraordinari «The Office»

Ja teniu disponible el número extraordinari de la CCOOtorra «The Office», un número molt especial en format de còmic o petita novel·la gràfica per a reflexionar sobre la utilitat del sindicalisme de classe. Esperem que la trobeu útil i divertida! Podeu descarregar-la en el següent enllaç: La CCOOtorra número extraordinari «The Office» (PDF)

Comunicat: Contra la violència masclista, #NOEsteuSoles

CCOO de l'Ajuntament de Badalona expressem el nostre suport al Comitè de Mares de víctimes de violència sexual a Badalona i fem una crida a la participació en l’acte del 15 de juny de 2023. En els últims mesos diverses noies han sofert violacions grupals en els banys del Centre Comercial Màgic de Badalona. Setmana rere setmana surten a la llum pública nous casos que posen al descobert la preocupant magnitud d’una realitat que fins ara s’havia mantingut oculta. Constatem, amb horror, que la maquinària institucional no ha estat prou eficient en la prevenció d’aquestes agressions i en l'auxili que s'hauria d'haver prestat a les víctimes. CCOO tornem a manifestar el nostre rebuig frontal a aquestes brutals agressions i al masclisme que les empara i justifica. Denunciem que la manca de recursos humans i materials dels serveis socials municipals i del servei municipal especialitzat són un factor que condiciona molt negativament la capacitat de portar a terme el treball ed