ANIRÉ a la VAGA.
Però no pels sindicats, ni molt menys per
cap partit polític que ens vol fer creure que és dels
treballadors-.
Aniré per mi i pels meus companys, aquests que van estar sempre
treballant amb nosaltres i ara resulta que "ja no valen", pels nostres
drets, per la nostra dignitat com a treballadors.
Aniré pels que van lluitar abans que jo, pels que es van partir
la cara perquè ara tinguem aquests drets.
Algú creu que les condicions que tenim (jornades de 8 hores, vacances pagades, permisos de maternitat, seguretat social,
etc.) han caigut del cel i han existit sempre? No.
Aquests drets es van conquistar, d'un en un, i van costar
sacrificis i sang.
Per respecte als quals van lluitar per ells, no
puc quedar-me de braços creuats mentre ens els lleven. I també
aniré, per descomptat, pels quals vindran després de mi, als quals no
vull haver d' explicar en un futur que ells viuen pitjor del
que jo vaig viure, perquè vam anar uns covards resignats que no vam voler
defensar el que teníem.
29 de març vaga general: allà ens veiem.